Discusión:Historia del topónimo Torrente
Último comentario: hace 16 años por Rodriguillo
Según el INE, en 1842 (que es el primer dato recogido en la página web) el nombre oficial de la ciudad era "Torrente", y no Torrent. --Rodriguillo | Discusión 18:59 19 feb 2008 (UTC)
ARROS ROSEJÁT TORRENTÍ
Fa molts anys que vaig tastar un plat bó i tradicional. Era un arros preparát en cassoleta de fang. Per Nadal...o per San Blai, no em recorde bé la data, Vicént ens va contvidar i diárem en sa casa. Eixa mansió de Torrént allá per els anys sisanta porte al cap sémpre pressént i recordar ho, m´encanta per motíus que jo us diré. María, tota bondát. Quina dona tant divina. Preparánt el rosetját tot el matí dins la cuina. Pep Simó, Maria Dolórs, Tio Fredo i Visèntica, Gabriel, Consuelo i com no Viçent Beguer i Agustina. ¡ Ah!...i per supóst l´anfitrió que no pot menjar ni tonyina ni cosses que dúguen dolç pero te tanta alegría de menjar un plat d´arrós amb la grata companyía dels seus bons amícs del cor.... De la taula d´els xiquéts qu´érem quasi una vinténa quedaren dos tramuséts I tots en la pantxa plena s´en eixirem al carrer- Jugárem a "XURRO VÁ" i al "AMA CARABASSERA" fins que passá el Tio Tomás a l´ora de la verena cridánt lo de ¡ Aiguaaa Çibaaa..! i al momént la pastisera oferíntmos la ensaimá. I en açó vullc recordár al amíc Vicent Ortí I a María, qu´ens bordá EL ROSETJÁT TORRENTÍ. Dedicát als que están i als que no están este HOMENATJE. EL TIO FREDO
ARROS ROSETJÁT TORRENTÍ
editarARROS ROSEJÁT TORRENTÍ
Fa molts anys que vaig tastar un plat bó i tradicional. Era un arros preparát en cassoleta de fang. Per Nadal...o per San Blai, no em recorde bé la data, Vicént ens va contvidar i diárem en sa casa. Eixa mansió de Torrént allá per els anys sisanta porte al cap sémpre pressént i recordar ho, m´encanta per motíus que jo us diré. María, tota bondát. Quina dona tant divina. Preparánt el rosetját tot el matí dins la cuina. Pep Simó, Maria Dolórs, Tio Fredo i Visèntica, Gabriel, Consuelo i com no Viçent Beguer i Agustina. ¡ Ah!...i per supóst l´anfitrió que no pot menjar ni tonyina ni cosses que dúguen dolç pero te tanta alegría de menjar un plat d´arrós amb la grata companyía dels seus bons amícs del cor.... De la taula d´els xiquéts qu´érem quasi una vinténa quedaren dos tramuséts I tots en la pantxa plena s´en eixirem al carrer- Jugárem a "XURRO VÁ" i al "AMA CARABASSERA" fins que passá el Tio Tomás a l´ora de la verena cridánt lo de ¡ Aiguaaa Çibaaa..! i al momént la pastisera oferíntmos la ensaimá. I en açó vullc recordár al amíc Vicent Ortí I a María, qu´ens bordá EL ROSETJÁT TORRENTÍ. Dedicát als que están i als que no están este HOMENATJE. EL TIO FREDO